Què és el futbol?

La xarrameca de cada dia sobre la separació de poders semàntics d'allò que és el futbol en quant al seu contingut polític i el que realment és el futbol són aspectes força interessants d'analitzar.

Com definiríem cadascun de nosaltres allò que és el futbol. És complicat trobar una definició exacta si et vols allunyar de lo purament tècnic ja que l’obvietat d’una definició banal en el que afirmem únicament que són onze contra onze amb un pilota i dues porteries a més de sonar totalment ridícul és dedica a obviar els detalls, les matizacions que és allò que realment importa, els matisos. És aquí quan aquesta definició de futbol divergeix; diguem que el significat de les paraules o termes son camins rectes i senzills de recórrer fins que hi apliquem un anàlisi més específic per trobar-hi les diferencies en els conceptes i obrint-se així un ventall de camins essent aquest anàlisi específic aplicat la cruïlla. Llavors cadascun tindrà una teoria diferent d’allò que és el futbol no? És clar i menys mal que és així; us imagineu als aficionats del Bernabeu clamant al cel perquè el seu equip no juga a futbol i si ho fa el barça (o a l’inrevés). La concepció del futbol depèn de molts factors, hi ha estudiosos que ho relacionen amb la sociologia o l’antropologia, altres més en la psicologia dels membres del equip i l’staff o d’altres únicament en un precedent històric que ha portat a aquell equip a jugar així.

El futbol a més, al igual que qualsevol altre esport, posseeix una virtut i alhora una responsabilitat enorme, no és pot oblidar que l’esport com la música o la literatura formen part d’allò que podem anomenar “cultura” (si, ja ho se, no esteu d’acord molts, ho sent) i la cultura és part de la gent, dels pobles, de les nacions... de la política. El futbol també és política pesi a qui li pesi, sinó perquè som d’un equip i no d’altre; perquè jo, valencià soc del Barça i no del Madrid, Sevilla o Manchester United. Que si que podem sentir simpatia per molts equips i estils això no hi ha qui ho negui, sinó no s’entendria que vaja a veure al Llevant al Ciutat de València o que no em perdí cap partit del Girona o del Athletic Club o que segueix-hi de ben a prop el que fa el Bayern München però això no nega la major de que la política forma part del futbol. Volem que el futbol deixi de ser un esport polític? D’acord, que desapareguin tots els clubs de futbol actual i només queden els equips de solters contra casats; i fins i tot així seguirà havent un relació política basada en les relacions personals de cadascun dels participants. Sempre que hi haja un consell d’administració, un president, un soci,  un aficionat seguirà existint la política a l’esport. Sinó, perquè vol un país els Jocs olímpics si només fa que costar-li diners i si és Madrid disgustos, és per raons polítiques (ni tan sols econòmiques) d’imposar una idea i vendre-la al mon, l’exemple més proper és Barcelona, que si que jo soc el primer al qual li agraden les instal·lacions i els jocs olímpics de Barcelona 92 però expliquem-ho tot i cal recordar el que ha suposat sobretot per a la gent de Barcelona aquets jocs olímpics, la imposició d’un model d’urbanisme i luxe d’una ciutat orientada a Europa i al Mediterrani que és volia expandir al món; que s’hi va guanyar i que s’hi va perdre? Aquella etapa entre Garzóns i Pujols, Cobis i Samaranchs, feixisme i capitalisme en resum que avui pareix tenir una situació límit semblant a la de la dictadura franquista als anys 70, esperem que allò de la llibertat signifiqui canviar-ho tot.