domingo, 2 de noviembre de 2014

Cal definir-se

Segona derrota consecutiva, aquesta contra el Celta i comencen a sonar tambors de guerra a Can Barça.

Tornem a perdre, estranya sensació la que sentim els culers avui, feia anys, 5 si no recordo malament que no perdíem dos cops seguits (com a mínim a la lliga), la derrota a Madrid era fins cert punt esperable; un equip nou, nou entrenador, nou projecte esportiu, un equip que esta creixent, contra el actual campió d’Europa i mal que ens pesi, un dels millors equips del mon en aquets moments i sense dubte el equip en millor forma (pareix que tinguin una flor al cul). El problema d’aquell partit més que el resultat fou la forma com es va produir, renunciant al nostre estil, amb errades estúpides allà on abans dominàvem amb els ulls tancats (el centre del camp) i amb una defensa que més que els quatre del darrere del equip blaugrana semblaven els 4 del davant del equip rival.


Així arribem a aquesta setmana, dissabte 1 de Novembre de 2014, el Barça arriba al partit contra el Celta en el Camp Nou amb la necessitat d’una victòria convincent per refer-se de la derrota en el Santiago Bernabeu, però ja sabem el que ha passat, ha estat un pal. Contra un equip pitjor, pitjor imatge, pitjor joc i on més mal fa perdre. El problema segueix sent el mateix que en els partits anteriors, contra PSG o Madrid, el jugar a mig camí d’estils. Cal definir-se, podem jugar al contraatac, amb joc vertical i amb migcampistes o interiors com Rakitic i Rafinha (més verticals) o seguir amb la filosofia històrica que ens atorga Cruyff de joc de possessió, control i el crear i trobar espais amb tranquil·litat amb un mig del camp més tocador amb jugadors com Xavi i Iniesta (o semblants), i dintre d’això, hi poden haver moltíssims matisos però no seguim així fent la puta i la ramoneta. Com ja he dit, definim-nos, i fem-ho abans de diumenge vinent perquè llavors deurem decidir “si” fem alguns canvis a l’equip, o “no” cal fer res seguim creient que les cosses es solucionen soles o i com a última possibilitat si volem tenir tants títols com Isabel de Baviera, ja sabeu quin és el camí.

0 comentarios :

Publicar un comentario