Irresponsables, senyors.

Ja hi ha sentència sobre l'acció social de responsabilitat contra Laporta i la seva junta i el resultat encen encara més el debat sobre la credibilitat d'aquesta junta.

I ara que, dimiteixen o no i si no ho fan, a que “punyetes” (per no utilitzar un terme més explícit) esperen. La sentencia del jutge de primera instancia de Barcelona sobre l’acció social de responsabilitat contra Joan Laporta i Estruch i la seva junta constata una pràctica dels mandataris del Barça des de finals de l’any 2010 de mentir constantment, constantment!

“No us fallaré” afirmava Sandro Rosell quan inicia el seu periple com a president però pareix que no han fet altra cosa des de llavors, des de que els socis amb el seu vot lis atorgaren l’honor però també (i més important) la responsabilitat de gestionar el millor club del mon per al seu bon desenvolupament econòmic, social i esportiu. No passaren ni tres mesos fins que aquesta junta començà a fer de les seves, comença a reobrir una ferida que pareixia haver-se tancat anys enrere; les lluites internes dintre del Futbol Club Barcelona entre els diferents sectors del barcelonisme. És feia més que evident  i amb el pas dels mesos  augmentà aquesta evidència que l’objectiu principal de la junta era acabar amb l’herència rebuda de la junta anterior i retornar al barça polítiques pròpies del època Nuñez. L’acció social de responsabilitat fou l’eix, l’atac frontal que intentaria tombar la credibilitat de Laporta i els seus i obriria la porta a fer les reformes necessàries que necessitava el club; una espècie de “Shock” (com menciona Naomi Klein) en forma de bomba informativa falsa o com a mínim esbiaixada fent creure una ruïna econòmica del club permetent la introducció de mesures econòmiques com ara la venda de la samarreta passant Unicef al darrera i introduint Qatar Funtation primer i Qatar Airways després, la venda de la façana de l’estadi a Qatar Airways, la publicitat de Beko, Intel... El curiós de tot això és que en certs moments també ha semblat que aquesta rancúnia contra tot allò relacionat amb Laporta i la seva etapa afectés també al aspecte esportiu; Guardiola o Abidal semblen decisions on allò pesava massa, la utilització de Guillermo Amor com a cap de turc de la política de fitxatges dels joves és l’última mostra en l’aspecte esportiu  d’aquesta cultura que s’ha instaurat al Camp Nou; em passat i no ens ha de fer por afirmar-ho de ser el millor equip del mon en gairebé tots els aspectes a que allò que ens ha fet grans, allò que ens ha identificat hagi estat posat en dubte per organismes nacionals i internacionals instigat per la manipulació d’allò que anomenen “valors” i que jo simplement ho defineix-ho com “el que som” a favor dels seus interessos personals. Vergonya cavallers, vergonya.

PD: Que és això de que  per a ser soci tinc que demostrar que soc culer pagant un carnet sense cap tipus d’avantatge durant 3 anys? Soc més culer que tots vostès; jo com a mínim vull el millor per al Barça per sobre de qualsevol benefici personal.