Nou blog: http://latzucacblog.blogspot.com.es

Nou blog: http://latzucacblog.blogspot.com.es

Read More

El preu de l'esport

Una de les mostres més evidents de que l’esport és un negoci és el preu de les entrades del futbol.

Aquest matí, després de una passejada des del Raval fins a la Travessera de les Corts m’he trobat de front amb l’estadi del Barça i m’he dit “coi, anem a mirar a quin preu estan les entrades per al Barça”, com sabia que el preu de les entrades per als partits de Sevilla, Espanyol i sobretot PSG seria desorbitat passí al partit del Córdoba (un dels equips més fluixos de la lliga) al que jo “amb una visió innocent” pensava que estaria dins del meu poder adquisitiu. Al arribar a les taquilles “BUM!” 30 euros dalt del tot! Lladres! Botiflers! Varen ser les expressions que allí em van sortir del cor. Imagini llavors que seria una excepció, és el Barça, el millor equip del mon i potser, només potser és aquesta la raó d’aquets preus. Llavors em dic, anem a mirar un equip diguem “més normal”, Getafe, un estadi que si d’una cosa en tenen de sobra és de localitats lliures, entre al web del Getafe http://www.getafecf.com/Entradas.aspx (aquí el teniu per si us interessa anar a un partit del equip madrileny) i BUM! 30 euros als gols! Definitivament no és una excepció allò del preu desorbitat de les entrades de futbol, però em ressentia a creure que veure un partit de futbol és tan car de veure, però entre a les webs de United, Bayern i Roma i car!car!car!

Canvi de mentalitat i canvi d’esport, ja que no puc veure un partit de futbol perquè tenen preus desorbitats recordo que també m’agrada el basquet i l’handbol i busco entrades per al Palau Blaugrana, i val per a veure el basquet segueixen sent prou cares però com a mínim fan promocions com “Play 6”, però les altres seccions o el  Barça B, doncs que voleu que us digui, no esta tan malament, 9, 10 euros és un preu més raonable.

No és poden traure conclusions d’aquest anàlisi realitzat en pocs minuts amb quatre mirades a quatre webs i algun lluminós amb molta lletra en verd i tampoc afirmar que això és una constant en el esport d’elit (trobem excepcions per tot arreu) però si el afirmar que en clubs de certa entitat s’intenta orientar la venda d’entrades, marxandatge i altres serveis al públic turista i a gent amb un poder adquisitiu superior a la mitja i no als aficionats més humils, cal ser més intel·ligent i pensar que mantenint un preu d’entrades similar a la resta de la temporada en partits contra Córdoba i Osca provoca allò que tant i tant lleig fa, veure l’estadi mig buit. Tenim un estadi de 98.000 espectadors, veure partits amb 20.000 o 30.000 espectadors fa mal a la vista, molt mal.

Read More

Partit Bipolar

Primera part desastrosa, segona part il·lusionant

Torna la Champions, torna el Barça i torna el “run-run”.  Des de l’Amsterdam Arena s’escolta els so del cor dels aficionats del Barça en casa seva quan toquen els centrals i el porter la pilota baix la pressió de l’equip dels Països Baixos o quan Busquets manté la pilota durant un temps superior al adient rodejat de 3 rivals o de quan qualsevol dels tres davanters del Barça encara a Cillessen. Mentres, un asturià i un navarrès s’ho miren amb aparença tranquil·la però tots sabem com son aquells dos i com estan esperant a que Messi empenyi la pilota dintre i el Puyal cridi el seu nom fent aquell efecte tant maco del “més i més i més” i que Piqué enviï una piulada (millor dit un wakatwit) amb les paraules “moc, moc”; miren si passen coses en un mateix partit de futbol sobretot si la banda sonora es l’himne de la Champions o una cançó de Queen.

Amb els jugadors sobre la gespa i després de la meravellós himne de la Lliga de Campions començà la primera meitat i, definitivament, excepte el gran treball d’Alba, i la lluita de Bartra i Messi en el gol, la resta és una desfeta total, atacs llargs del Ajax, el Barça aculat i jugant al contraatac i poques rematades.  Prefereix-ho centrar-me en la segona on lo primer que podem dir és que el Barça ha estat més el Barça; s’ha controlat el joc des de el minut 1,  l’Ajax ha tardat 2 minuts en tocar la pilota, 2 minuts de toc i toc al mig del camp; em vist a un Messi desplaçat a la banda i un Suarez en la seva posició natural i ha estat fantàstic el que s’ha vist, Messi agressiu, pressionant, ràpid, explosiu i sobretot golejador i Suarez amb molta entrega però encara no està adaptat del tot, esperem que no sigui un nou cas Alexis Sánchez (en les primeres temporades). La resta ha estat a un alt nivell, des de Ter Stegen amb una gran efectivitat en les passades i segur sota pals fins a Messi i Neymar aquest últim sent dels jugadors que més perill ha portat fins que ha estat substituït per Pedro.

El partit era una prova per al Barça i per a Luis Enrique, si ens quedem amb la primera meitat és un suspens clar, res de bo; la segona en canvi és allò que anomenarien a l’educació primària “Progresa adecuadamente” seria força interessant saber que els ha dit “Lucho” als jugadors al descans. En definitiva és un pas endavant, s’ha reconduït el rumb però el vaixell encara no pareix capaç d’arribar a Itaca més ve es queda a l’Alguer però va millor la cosa i malgrat que seguim necessitant “més fusta” que diria Grucho Marx, avui ens em reomplert de combustible a lo que us llenço una teoria: “No creieu que el Barça començà la davallada de nivell quan Petromiralles deixà d’anunciar-se a LaTDP de Catalunya Radio?” ....ja en parlarem.

Read More

Què és el futbol?

La xarrameca de cada dia sobre la separació de poders semàntics d'allò que és el futbol en quant al seu contingut polític i el que realment és el futbol són aspectes força interessants d'analitzar.

Com definiríem cadascun de nosaltres allò que és el futbol. És complicat trobar una definició exacta si et vols allunyar de lo purament tècnic ja que l’obvietat d’una definició banal en el que afirmem únicament que són onze contra onze amb un pilota i dues porteries a més de sonar totalment ridícul és dedica a obviar els detalls, les matizacions que és allò que realment importa, els matisos. És aquí quan aquesta definició de futbol divergeix; diguem que el significat de les paraules o termes son camins rectes i senzills de recórrer fins que hi apliquem un anàlisi més específic per trobar-hi les diferencies en els conceptes i obrint-se així un ventall de camins essent aquest anàlisi específic aplicat la cruïlla. Llavors cadascun tindrà una teoria diferent d’allò que és el futbol no? És clar i menys mal que és així; us imagineu als aficionats del Bernabeu clamant al cel perquè el seu equip no juga a futbol i si ho fa el barça (o a l’inrevés). La concepció del futbol depèn de molts factors, hi ha estudiosos que ho relacionen amb la sociologia o l’antropologia, altres més en la psicologia dels membres del equip i l’staff o d’altres únicament en un precedent històric que ha portat a aquell equip a jugar així.

El futbol a més, al igual que qualsevol altre esport, posseeix una virtut i alhora una responsabilitat enorme, no és pot oblidar que l’esport com la música o la literatura formen part d’allò que podem anomenar “cultura” (si, ja ho se, no esteu d’acord molts, ho sent) i la cultura és part de la gent, dels pobles, de les nacions... de la política. El futbol també és política pesi a qui li pesi, sinó perquè som d’un equip i no d’altre; perquè jo, valencià soc del Barça i no del Madrid, Sevilla o Manchester United. Que si que podem sentir simpatia per molts equips i estils això no hi ha qui ho negui, sinó no s’entendria que vaja a veure al Llevant al Ciutat de València o que no em perdí cap partit del Girona o del Athletic Club o que segueix-hi de ben a prop el que fa el Bayern München però això no nega la major de que la política forma part del futbol. Volem que el futbol deixi de ser un esport polític? D’acord, que desapareguin tots els clubs de futbol actual i només queden els equips de solters contra casats; i fins i tot així seguirà havent un relació política basada en les relacions personals de cadascun dels participants. Sempre que hi haja un consell d’administració, un president, un soci,  un aficionat seguirà existint la política a l’esport. Sinó, perquè vol un país els Jocs olímpics si només fa que costar-li diners i si és Madrid disgustos, és per raons polítiques (ni tan sols econòmiques) d’imposar una idea i vendre-la al mon, l’exemple més proper és Barcelona, que si que jo soc el primer al qual li agraden les instal·lacions i els jocs olímpics de Barcelona 92 però expliquem-ho tot i cal recordar el que ha suposat sobretot per a la gent de Barcelona aquets jocs olímpics, la imposició d’un model d’urbanisme i luxe d’una ciutat orientada a Europa i al Mediterrani que és volia expandir al món; que s’hi va guanyar i que s’hi va perdre? Aquella etapa entre Garzóns i Pujols, Cobis i Samaranchs, feixisme i capitalisme en resum que avui pareix tenir una situació límit semblant a la de la dictadura franquista als anys 70, esperem que allò de la llibertat signifiqui canviar-ho tot.

Read More

Passes endavant, molt a millorar

Primers gols en el Ciutat, primera victòria de la temporada a l’estadi i primera victòria de l’etapa Alcaraz.

Primers gols en el Ciutat, primera victòria de la temporada a l’estadi i primera victòria de l’etapa Alcaraz, tot això en un partit de futbol, en 90 minuts d’intensitat d’un equip que venia deprimit i deprimint a la seva afició.  4 gols a favor i 23 en contra era la llosa que portava a sobre el Llevant i amb la que tenia que afrontar el partit contra el Almeria, un rival directe en la lluita per evitar el descens i que avui amb Mariño, Nikos, Juanfran, Vyntra, Navarro, Diop, Camarasa (Sissoko), Rubén (Morales), Ivanschitz (Gavilán), Victor i Barral han aconseguit superar i donar (com a mínim) una setmana tranquil·la als seus aficionats.

El partit ha estat un partit força típic del Llevant i això en part és de celebrar, un equip dur al darrere i que intenta sortir ràpid amb passades llargues per a que les lluite Barral i Victor, Rubén, Diop i Ivanschitz arriben des del darrere. A més a tornat la recuperació de pilota al mig del camp, fruit d’una d’aquestes recuperacions (de Diop) a arribat el primer gol després d’una gran acció per banda de Barral. El joc ha seguit trobant les mancances de la existència d’un mig campista tocador que controle una mica el joc al mig del camp i d’extrems en el seu millor estat de forma, Rubén malgrat seguir sent dels jugadors amb més talent del equip segueix sense trobar el seu millor nivell i Ivanschitz pateix molt les seves carències físiques en el joc vertical que practiquen tots dos equips. En quant al atac, avui per fi ha tornat el Barral de la temporada passada, incansable, lluitador i sobretot rematador; ha lluitat moltes pilotes en el cos a cos jugant d’esquenes, ha baixat a ajudar en llavors defensives quan ha calgut i ha fet un gran gol després d’una acció d’un contra un contra Ximo Navarro després del pèrdua del mateix jugador. Ha tornat les arribades, l’arribada dels mig centres com Diop a zones de perill, un Diop que per cert ha estat el millor jugador del partit amb un gran desplegament per tot el camp, omnipotent el senegalès.

En resum, segona setmana d’Alcaraz com a entrenador del Llevant i primera victòria, s’han recuperat sensacions bones de temporades anteriors però segueixen havent moltes carències i dificultats tant de qüestions tàctiques com físiques.

Read More

Cal definir-se

Segona derrota consecutiva, aquesta contra el Celta i comencen a sonar tambors de guerra a Can Barça.

Tornem a perdre, estranya sensació la que sentim els culers avui, feia anys, 5 si no recordo malament que no perdíem dos cops seguits (com a mínim a la lliga), la derrota a Madrid era fins cert punt esperable; un equip nou, nou entrenador, nou projecte esportiu, un equip que esta creixent, contra el actual campió d’Europa i mal que ens pesi, un dels millors equips del mon en aquets moments i sense dubte el equip en millor forma (pareix que tinguin una flor al cul). El problema d’aquell partit més que el resultat fou la forma com es va produir, renunciant al nostre estil, amb errades estúpides allà on abans dominàvem amb els ulls tancats (el centre del camp) i amb una defensa que més que els quatre del darrere del equip blaugrana semblaven els 4 del davant del equip rival.

Així arribem a aquesta setmana, dissabte 1 de Novembre de 2014, el Barça arriba al partit contra el Celta en el Camp Nou amb la necessitat d’una victòria convincent per refer-se de la derrota en el Santiago Bernabeu, però ja sabem el que ha passat, ha estat un pal. Contra un equip pitjor, pitjor imatge, pitjor joc i on més mal fa perdre. El problema segueix sent el mateix que en els partits anteriors, contra PSG o Madrid, el jugar a mig camí d’estils. Cal definir-se, podem jugar al contraatac, amb joc vertical i amb migcampistes o interiors com Rakitic i Rafinha (més verticals) o seguir amb la filosofia històrica que ens atorga Cruyff de joc de possessió, control i el crear i trobar espais amb tranquil·litat amb un mig del camp més tocador amb jugadors com Xavi i Iniesta (o semblants), i dintre d’això, hi poden haver moltíssims matisos però no seguim així fent la puta i la ramoneta. Com ja he dit, definim-nos, i fem-ho abans de diumenge vinent perquè llavors deurem decidir “si” fem alguns canvis a l’equip, o “no” cal fer res seguim creient que les cosses es solucionen soles o i com a última possibilitat si volem tenir tants títols com Isabel de Baviera, ja sabeu quin és el camí.

Read More

Mil tardes d'esports - 1

Barça - Màlaga (Temporada 2008-2009) Un somni de primera meitat.

Una de les millors primeres parts de la temporada perfecta del Futbol Club Barcelona

22 de Març de 2009,  Barça i Màlaga s’enfronten en la 28ena jornada de Lliga en el millor escenari possible: el  Camp Nou. L’equip entrenat  per Josep Guardiola arriba com a líder de primera ha 6 punts del Madrid i amb la necessitat d’aconseguir la victòria contra el equip revelació del campionat ja que el Madrid esta fent una bona temporada des de l’arribada de Juan de Ramos.

El partit és un altre recital del equip culer; pressió, intensitat, joc ràpid de combinació i sobretot, gols, molts gols, per ser concrets 6 (amb els quals el Barça aconsegueix arribar als 84 gols i mantindré així els 3 gols per partit, superant així (fins a aquell moment) al Madrid de Toshack. A més és el quart partit de la temporada en que el Barça anota 6 gols: contra  el Sporting en la jornada 3 (la primera victòria del Barça de Guardiola en lliga), contra el Atlético de Madrid en la jornada 6 i davant el Valladolid a la jornada 10; altra mostra de la grandíssima temporada que està fent l’equip que en aquell partit el formaven d’inici: Valdés, Alves, Márquez, Caceres, Silvinho, Toure, Xavi, Iniesta, Messi, Henry i Eto’o.

En quant a gols, el partit fou d’un intercanvi constant de rols (demostració d’aquella capacitat que tenia el Barça de Guardiola de solidaritat entre tots els jugadors); el primer arriba després d’una passada d’Eto’o que havia baixat a rebre la pilota intercanviant la posició de Xavi al qual veu entrant entre els defenses i a qui col·locà una passada mil·limètrica per a que el “Senyor” Xavi rematés amb cama esquerra a dintre de la xarxa. El segon, un canvi de banda de Xavi a Messi que a amb el control de pit s’orienta la pilota i encara la porteria rival  sense que ja ningú el pugi aturar i després de fer una ziga zaga amb l’esquerra per superar dos rivals remata amb la maldestra a l’escaire dret, gran gol de Messi. El tercer i el quart són gols més típics de l’estil Barça, combinacions a camp contrari fins trobar un espai (amb una desmarcada i una passada de tiralínies en el tercer i com a resultat d’obrir el joc en el quart). Amb el 4-0 s’arribà a la segona meitat on caurien altres dos gols, d’Alves i d’Eto’o però on el partit baixa de ritme i interès.

El resultat, una nova obra mestra del millor Barça de la història, d’aquell equip que jugava a futbol com mai ningú ho havia fet. Una genialitat de Pep Guardiola i la resta del equip.

Dades d’interès:

-          - Quart cop que el Barça feia 6 gols en un partit la temporada 2008-2009

-          - 84 gols en 28 jornades (3 gols per partit)

-          -Al final de lliga, 105 gols en 38 jornades  (a 2 del Madrid de Toshack)

-         - Només 35 gols rebuts en lliga (diferencia de +70)

-          -Només 5 gols de penal, els mateixos que en una mes Cristiano Ronaldo (que no s’emprenyi ningú)

-          -Entre Eto’o (30) Messi (23) i Henry (19) anotaren 72 gols dels 105 del Barça, els altres màxims  golejadors van ser Xavi (6), Alves (5) i Keita i Iniesta (4).

-          -Al final de temporada, 87 punts, 9 per damunt del Madrid i mantenint la posició de líders de primera divisió des de la jornada 9.

Read More